26 d’octubre de 2010

ELS ALLIBERADORS

Abans que res, dir-vos que aquest pot pot ferir sensibilitats, no pel que he llegit, sino per les imatges que acompnyen el text. Hui, després d'haver llegit açòi haver vist açò, ja tinc clar què és un soldat. Una persona disposada a obeïr quan li ho diu algú que mana. I prou. Si li diuen "cal ajudar", doncs ajuda, si li diuen " cal disparar", doncs dispara, si li diuen "cal fer prisoners" doncs en fa...
Açò no és cap problema,llevat els morts que pot implicar, però aixó  sembla ser el que menys importa sempre, repetisc, sempre. S'ha de ser una persona serena i disciplinada per a respectar ordres sense contrair i a més estar disposat a combatre el que siga mantenint eixa serenitat.
Si no és així,  passa açò:arriba el que mana, que no és el general, ni el capitá ni el sergent, és un "cabo" i decideix que és hora de la sessió fotogràfica dels grans portadors de la democràcia i defensors de la població civil (el 80% de les víctimes de tots els "conflictes bèlics" són civils) i aquest és el resultat.
 Després els fills de la nació llibertadora soldats rasos també en fan alguna que altra foto mentre "el superior" fa com que no ho sap.  És el que té ser soldat, supose que de vegades, la sensació de poder que ha de donar tenir una metralleta preparada a disparar ha de ser grandíssima, tot depén del teu nivell d'estat mental. A més la sensació d'impunitat que dóna ser un portador de democràcia, pel que sembla, també és molt gran. A tots els que us heu fet les fotos, gràcies,  per mostrar perquè us heu fet soldats, ja sabem que és una llastimeta que estigueu a casa vostra sans i  estalvis, quan el que s'hauria de fer és jutjar-vos en Iraq, que és on vos agrada fer-vos fotos.
La veritat és que haurà soldats que realitzen tasques que no realitzaria ningú i són de gran ajuda. Seran majoria, per sort. Però no oblidem que hi han massa porcs avorrits pel món, per a ells, cap impunitat. Per cert, l'ONU no va autoritzar la invasió d'Iraq, però si l'ocupació -supose que la diferència terminològica té a veure en el número de morts que implica- Si el Regne Unit no jutja -dir que cal que els jutgen tal volta siga massa- i condena seriosament aquestos fills de La Gran Bretanya, ho hauria de fer La Haya, no?.
Mentrestant, segueixen "garantint l'estabilitat". Espere que no acaben posant una tenda de souvenirs.

22 d’octubre de 2010

GRANS DRAMES DEL SEGLE XXI

Una imatge inquietant,no? Resulta que el pobre xic vol ser "hardcore", sa mare no el deixa i a més algú ha pensat que és bóna idea que aquesta absurda història aparega en televisió.
Jorge, reiet, si quan sigues gran ets un "hardcore" de profit, espere que tornes a eixir en la tele donant exemple. I si no pren l'exemple del  so porc que ocupa l'alcaldia de Valladolid, que és ben hardcore i ni sa mare  li ho impedeix.

17 d’octubre de 2010

TIKEN JA FAKOLY: UNA DE LES VÉUS D'ÀFRICA

Hui m'ha vingut al cap aquest  peaso artista que encara no ha aparegut per aquest bloc. Naiscut a Costa d'Ivori, és, hui en dia, una de les veus més crítiques del continent africà. El seu darrer disc "Africa Revolution" (2010)  és una veritable passada. Hi ha una cançó on diu que la única revolució que s'ha de produir en Àfrica és l'educació, que el continent està dormint esperant que els seus fills li llisquen els contes i les llegendes que han ocorregut al llarg dels anys.  La temàtica de les seves cançons? veritats com a punys sobre política, el mal que fa la religió i el tribalisme; Costa d'Ivori és un païs on hi ha 50 ètnies diferents que parlen uns 40 idiomes diferents i no hi ha massa bona relació entre unes i altres. Tiken Jah Fakoli diu que aquest és el veritable problema d'Àfrica.
I com diu tot açò? doncs ho fa en francés i cantant reggae i amb una véu que, si entens el que diu, fins i tot arriba a esborronar. Vos pose dos videos, un és d'un programa que feien a la 2 on un personatge més o menys conegut d'Espanya entrevista un altre personatge del mateix "gremi" estranger. En aquest cas són Amparo Sánchez, cantant del grup Amparanoia que ara fa carrera en solitari i Tiken Jah Fakoli, en directe. La cançó està traduida i subtitulada. Ja vos dic, veritats com a punys:



I aquesta és la cançó amb la que el vaig descobrir buscant música en francès, una vegada més, veritats com a punys, vaig a fer un intent de traducció, tot i que si la véus escrita, s'entén prou bé. Allà va:


Aïe aïe aïe aïe aïe


Ai ai ai ai ai

Où va l'humanité ?

on va la humanitat?

Aïe aïe aïe aïe aïe mon dieu

ai ai ai ai déu meu

Le monde est décevant

el món és decepcionant

J'ai protesté contre le racisme, le tribalisme

he protestat contra el racisme, el tribalisme

Ca n'a rien changé

no ha canviat res

J'ai crié contre les conflits, la répression et l'oppression

he cridat contra els conflictes, la repressió i l’opressió

Aïe aïe aïe aïe aïe ces affameurs du peuple

ai ai ai ai ai aquestos acaparadors del poble

Qu'ils sont têtus

com són de cabuts

Aïe aïe aïe aïe aïe c'est pourquoi

ai ai ai ai ai és per aixó

Tout est foutu

que tot s'ha fotut
Dans ce monde où le système a rendu le pauvre impuissant et muet

En aquest món on el sistema deixa el pobre impotente i mut

Oui partout dans ce monde, la loi décidée par les hors la loi

Si per tot arreu en aquest món, la llei decideix per els “fóra de la llei”

Ce monde de capital où la moralité n'est plus capitale

Aquest món de capital on la moralitat no és capital

J'ai le sentiment de prêcher nuit et jour dans un désert

Tinc el sentiment de predicar nit i dia en el desert

J'ai boycotté, j'ai marché, j'ai dénoncé

He fet boicot, m'he  manifestat, he denunciat

Ca n'a rien changé

Res ha canviat

Nous étions optimistes, on a rêvé, on a espéré

Érem optimistes, somniavem, esperavem

Mais rien n'a changé

Però no ha canviat res


Aïe aïe aïe aïe aïe

Ai ai ai ai ai ai

Où va l'humanité ? je suis fatigué

On va la humanitat? Estic cansat

Aïe aïe aïe aïe aïe

Ai ai ai ai ai

Oh mon Dieu, je suis fatigué

Oh Déu meu, estic cansat
Au secours, au secours, au secours

Auxili!, Auxili!, auxili

Au secours, au secours, au secours

Auxili, auxili, auxili

Au secours mon Dieu, délivrance mon Dieu

Auxili Déu meu, alliberament Déu meu

Je suis fatigué, oh mon dieu

Estic cansat, oh déu meu

Délivre tes enfants des mains de Babylone

Allibera els teus fillls de les mans de Babilònia

Je suis fatigué, je suis fatigué

Estic cansat, estic cansat

14 d’octubre de 2010

GRAN NOTÍCIA

Per si algú en el món no ho sap, han rescatat amb un mètode revolucionari 33 miners que van quedar soterrats a Xile en una mina durant 69 dies. Els han rescatat sans i estalvis perforant una galeria alternativa on es trobaven i traient-los un per un amb una mena de càpsula. Han intervingut experts de la NASA i el president de Xile ha estat en el lloc de l’esdeveniment tots els dies i també ha estat alguns dies Evo Morales, el president de la potada als collons al rival mentre juga el futbol, atès que hi havia un miner bolivià.



Finalment, una tragèdia ha esdevingut una grandíssima alegria, però també ha esdevingut un circ mediàtic de qualsevol manera; m’explique:

-Segons més d’un telediari, l’alliberament ha sigut l’esdeveniment més vist en la història de la televisió en el món, l’han vist per televisió més de MIL MILIONS DE PERSONES!. Sincerament, no m’ho crec. Que l’han vist moltes persones, inclús moltíssimes, si. Però mil milions són massa.
A més tinc una altra pregunta: què esperaven els mil milions de persones? Un alliberament alegre i feliç o que la càpsula es trencara i passara qualsevol desgràcia? Podrien dedicar-se a fer enquestes sobre açò, sorprendrien a més d’un, entre tant milió.

-Per a què tanta cobertura mediàtica? Els pobres miners atrapats han estat 69 dies a 700 metres sota terra. Final de la notícia. Els han rescatat sense massa problemes en un temps récord. Grandíssima i estupenda notícia. Però no, ens hem assabentat si estan divorciats, cassats, tenen fills o amants o no els tenen. Els familiars han declarat que que bó era el meu fill-marit-novio-pare etc. Comença el circ.

Per sort i alegria per als familiars i per a suposadament mil milions de persones, com ja he dit abans, estan sans i estalvis, però i si no haguera sigut així? Haguérem tingut declaracions dels familiars-fills-marits-novios-pares i mares dient el mateix que acabe de dir abans. Tot un xollo per a un “periodista” d’aquestos tan moderns que tenim hui en dia, no?. Ah, que no se’ns oblide un detall important; un dels miners va signar sota terra, a 700 metres, un contrat on per 32.000 euros, quan eixira, contaria el que ha viscut. Què gran idea.

Per cert, hui ha dit el president de Xile (qui, volent o sense voler en traurà profit d’açò) que hi haurà sancions per als responsables. Repetisc, hui, 69 dies després. Potser estava estudiant què fer mentre estava esperant davant la càmera que eixiren morts o vius de la mina. De la situació dels miners i les mines de Xile ningú ha dit res ni ha promés cap millora.

12 d’octubre de 2010

Més Bresquillades 60's: The animals

Continue 45 anys enrere.Tot i ser un grup prou conegut, jo només en coneixia la cançó aquesta, però no el títol, per fi he trobat el títol. Bresquillada de fa 46 anys.La cara que posa l'ésser humà que hi ha darrere del cantant, és prou indescriptible...

Aquesta també va ser una bresquillada, aixó si, fa uns 45 anys,tot i que a mi no m'apanya massa:

Aquesta és la que  la que més m'agrada, diguem que canta suficientment mal, com ho faria jo, i crec que per aixó m'agrada... no sé, açò resulta un poc difícil d'explicar, millor veure el video (any 1965):

6 d’octubre de 2010

PENYAFATALISME ,ETC

No sé què pensar d'aquest vídeo...

Una cosa és la música experimental, però açò...

Si és que, la penya està fatal!