9 d’abril de 2009

L'ANCABOSE



El títol d’aquesta entrada ve perquè l’altre dia vaig veure en un programa el següent: un tio trucava per telèfon dient que tenia un problema. Deia que per la nit nota que a sa casa hi ha un fantasma que li apreta el cor i ... els collons!. Magnífic!, este tio és molt gran!. Com el programa era el típic on tu truques per telèfon i no se te veu la cara, cap problema, pots dir la burrada que vulgues i prou –almenys era el que jo vaig pensar al veure-ho-. El més curiós del cas és que el mateix tio apareix al “Diario de Patricia” exposant el mateix cas, aquesta vegada donant la cara i amb son pare a l’altra banda escoltant-lo!!. Diu que té un problema seriós, que no és broma i ja, és clar, el problema no passa pel cor, sinó que se centra directament en els collons!. La veritat és que no sé si esta persona està bé del cap o no, però, el més fort de tot, és que ... ha fet una web! www.fantasmatocahuevos.com on si vols veure com el fantasma li apreta la bossa escrotal has de pagar! . Al·lucinant! Has d’enviar un sms per abaixar-te un vídeo on suposadament apareix un fantasma tocant-li la bossa escrotal!!. Supose que no tardarà en aparèixer en “Cuarto milenio” o alguna cosa així.... a més, en la web posa que pots llogar la casa encantada del fantasma toca huevos per a fer anuncis!!. La veritat és que no sé què pensar ( a banda de que la penya està fatal, clar)! Esta persona pot estar bé o no, ser un “pillo” o un “malalt”, però qui és el que decideix que un testimoni com aquest mereix aparèixer a un programa de televisió? Perquè aquest màrtir ha aparegut a Antena 3 i Telemadrid i, de seguir així, el trobarem en “España Directo” o en els informatius de Tele 5!. Ho trobe insultant! O siga, algú decideix que pot ser interessant que una persona expose al món que hi ha un fantasma que li toca els ous en sa casa i que ningú el creu. Quina reacció pensa la persona que tria aquest tema que ha de tenir l’espectador? Risa? . Fins on pot arribar “el teatrillo”? Igual porten a maltractadors amb ordres d’allunyament que a persones amb “fantasmas tocahuevos” ... I el criteri?. El criteri és no tenir criteri, és a dir, no fer-se responsable del que s’emet i prou...o el que és el mateix, emetre per emetre a veure què passa... perquè l’horari infantil literalment no existeix (algú pot veure en alguna cadena dibuixos animats a les 18:00?), el superen fantasmes tocahuevos, i desgràcies quotidianes, a més no s’obliga a que s’aplique (consultar:http://www.soitu.es/soitu/2009/02/26/info/1235656283_233244.html). Els programes d’humor son pràcticament inexistents (llevat d’en la Sexta) hi ha publicitat als informatius (que s’arriben a estirar a 45 min !!) que en moltes ocasions tenen la següent estructura: “muy buenas tardes. Sang, maltractaments, Iraq o atemptats, futbol,futbol,futbol, la tonteria del dia i adeú. PROU!, el fantasma tocahuevos m’ha fet prendre la decisió: des d’avui, la tele, un moble més i per a veure pel·lis.

5 comentarios:

amparo ha dit...

Magnífica imatge per aquesta entrada!!!

Eixa imatge et contesta perfectament a la pregunta que et fas "però qui és el que decideix que un testimoni com aquest mereix aparèixer a un programa de televisió?" L'audiencia és la que al fi i al cap decideix que hagen programes d'este tipus.

Per cert ja jo fa temps que utilitze la TV com a moble i per a vore només pelis i al Gran Wyoming.

MEQUETREFE ha dit...

Hola! la veritat és que sempre m'ha agradat la tele, però com a mitjà de distracció-aquells temps de "la tia de Frankestein", el "cotxe fantàstic" i com no "el equipo A" i totes aquestes sèries de "ayer y de hoy"- però, ja n'hi ha prou, si aixó és el que interessa...

Àngels ha dit...

Jo la tele per vore l'oratge... i poc mes... algun documental i, com dius: las series de "ayer y de hoy", que ultimament ha de ser al DVD, perque ja no en posen apenes cap.

amparo ha dit...

Àngels,

La TV per vore l'oratge¿?¿?¿Com pot ser això¿?

Si tens en casa un metereòleg de primera... ;)

Morning Star ha dit...

El debat de qui decideix que aparega en la televisió tanta basura és un tema que he discutit prou amb els companys de faena. De fet fa temps vaig fer una entrada en el meu blog sobre l'assumpte.
El cas és que jo pense que bona part de la culpa la tenen els propis mitjans de comunicació, quasi més que l'audiència, pero bé, no és una discussió senzilla.

Aixó sí, este fantasma toca-collons jo no sé si és telebasura o un programa d'humor, perque li fa a uno dubtar...