Totes les setmanes, entre la ràdio i Internet, prenc unes quantes -sovint són massa- referències musicals que procure escoltar la setmana següent o en un termini d'un mes. De vegades, psicodèlia setentera i "lisèrgica", de vegades "garage" de les dècades dels seixanta i setanta- eixe só "brut" que tant m'agrada, hi ha setmanes que me les prenc més "funk" o més "pop" (recordeu les paraules del profeta: cuando haces pop, ya no hay stop), sense deixar de banda aixó que s'anomena "post rock" i els sorolls "foscos" que tant m'agraden. Tot açò és possible gràcies als blogs-un descobriment recent i gratificant per a les orelles, la música "ambient" i "drone", no haguera pogut ser possible per a mi sense Internet-.
Amb tota aquesta "muntonà", cada vegada esdevé més difícil seguir els grups que més m'agraden, eixos que són imprescindibles. Melodies i maneres d'expressió que ens arriben de manera diferent a la resta. Eixa cançó, eixe grup, eixe moment; aquesta trilogia pot explicar prou situacions en el meu cas. Estats d'ànim, sentiments... tot aixó que suposa la música. I açò passa per anar massa de pressa o per torbar-se en altres estils.

Continuant amb el que deia, també m'he assabentat que "Tonet i el Chuanos", "Er Toni i lóh JJuáné" o el que és el mateix, "Anthony & the Johnsons" traurà a la venda el disc "Swnalights". Jo ja l'he sentit i he de dir que es confirma el que pense d'aquest gran artista: podria estar fent un anunci de paper higiènic, que si el fera cantant,-Anthony, tio, si ho féres no ho faces d'altra manera, per favor t'ho demane- ens emocionaria. Aquest ésser humà és molt gran, i continua en la mateixa línia, tot i no superar "I'm a bird now". A més, hi ha una cançoneta on apareix una altra gran, ni més ni menys que Björk. Un disc molt recomanable i molt "comprable" a partir del 30 de setembre, crec...
4 comentarios:
No coneixia est home. Ara sentia Fistful of love. Sentiment i una gran veu!
Si t'ha agradat, et recomane "I'm a bird now", un disc ple d'emoció. Un dels imprescindibles, sense cap dubte.
He buscat en You Tube "Swnalights" de Anthony & the Johnsons i no m'apareix res.
Esperaré al 30 de setembre a vore si publiquen el nou album...
M'agrada la reflexió sobre que "amb tota aquesta "muntonà", cada vegada esdevé més difícil seguir els grups que més m'agraden".
A mi aixó em fa prou ràbia i tracte de no "dispersar-me" molt. De fet, quan començava a escoltar jazz ho fèia sense criteri, agarrant d'ací i d'allà, pero després vaig decidir aturar un poc i ja vaig començar amb algun artista concret. Després, segons l'estil i acompanyants, passava a altres músics pareguts, i així poc a poc.
És que al remat, acabe no tenint clar qui m'agrada més o menys.
Publica un comentari a l'entrada