MAZONI - El riu

Un himne. Al loro amb la lletra: "... se m'emporta el riu i no t'he dit adéu...". Tros de cançó. El disc: Si els dits fóssin xilòfons, el grup, Mazoni. El video no sé d'on ha eixit, però la cançó és B-R-U-T-A-L.

PENSANT PENSANT...

Què passa quan, malgrat haver fet allò que és correcte, les coses no funcionen?

L’altre dia, veient una sèrie de televisió, la protagonista feia aquesta pregunta als oients d’una emisora de ràdio local. I m’ha fet pensar una estoneta. A mi- i supose que a tothom i totdon li ha passat- m’ha passat açò més d’una vegada. I confese que és una sensació “estranya”. Se me trenquen els esquemes i he de tornar a començar- un tòpic d’allò més típic, per cert- però.. com?

Tinc ben clar que hi ha una diferència entre allò que “s’ha de fer” i allò que faig. És a dir, que, de vegades, s’ha d’actuar “com toca” i no com un pensava. Però, quan aquesta diferència no existeix i tot i aixó les coses no funcionen... què fem?.

Et dius no passa res. Però hi ha assumptes que no es poden deixar de banda. Una cosa és abdicar i una altra cosa ben diferent és bandejar un assumpte.

Abdicar implica, depenent del cas, donar-ho tot per perdut, deixar-ho per impossible o acceptar-ho com és, mentre que deixar-ho de banda suposa posar-ho en stand by per reprendre-ho més endavant.

Jo no era dels que abdicaven, però me n’adone que , de vegades –cada vegada més- ho faig inconscientment. Algunes per passotisme pur, perquè sí i d’altres perquè no hi ha més remei. I no n’estic gens content de fer-ho. De vegades és tan ximple com dir prou, però d’altres és tan costós...Tal volta siga aquesta resistència estúpida a la resignació la que fa brollar aquesta sensació de per a què?. No és qüestió de no donar cap batalla per perduda –típic tòpic nº 2-. Són ganes de sentir que les coses poden anar bé, que poden canviar. Quan l’esforç resulta inútil, em negue a resignar-me (es podria traduir en que sóc prou cabota). I és ací on es trenquen els esquemes, on tot s’atura un temps i toca pensar : Per a què?. Aleshores cal trobar una resposta. I quan més prompte, millor.

Operación Pandemia

Que passa amb la punyetera grip del porc? Penje un documental (9 minuts 50) que ofereix dades prou interessants (sobre tot per als amants de la conspiranòia, que és la suma de la conspiració més paranòia).

TE'N RECORDES? Parlant de Moriarty

Moriarty era "el malo" d'aquesta sèrie. Jo no me la perdia

Abans de la desconnexió, tenia pensat parlar d'aquest grup però vaig anar deixant-ho de banda. Ara, i després d'haver tingut una experiència "Sefolk" també és un moment adequat per fer-ho. I és que si vols Folk (o Fòlk, depenent de en quin barri de Sella visques) ells te'n donen dues tasses. Una véu femenina acompanyada d'un banjo i d'una harmònica que ens porten als camps i a històries de cotó i búfals...els components del grup són de Canadá, França i dels Estats Units. "Gee Whiz but this is a lonesome town"és el seu primer disc. Cal esmentar una actuació a França el mes passat on ells posaven la música ( la xica que canta també toca la guitarra) i Alela Diane (de la que ja en vaig parlar) posava la véu. Estonetes folk per a momentets Fòlk... Absolutament recomanables

QUE NO ESTABA MUERTO QUE NO!

Ieeeeeeee! com va la cosa?després de tenir baralles vàries amb diferents companyies de teleafonia ( si, si, teleafonia) i de demostrar-me que es pot patir quasi tot un estiu sense "l'interés eixe" -que és el nom d'Internet segons la meva àvia, al mateix temps que una definició gens desencertada del que és la xarxa-puc dir que ja he tornat amb ganetes de contar unes quantes coses i amb un arsenal de grupets interessants ( o no) dels que parlar. Bé, let's go up! anem per amunt!.

LA VERITABLE HISTÒRIA DEL "MAGO DE OZ" RESUMIDA GRÀFICAMENT

Disidente!

Pensant en què posar per a fer l'enquesta aquesta setmana m'ha vingut al cap aquesta escena, què és tota una metàfora del "món independentista"...

AQUELLOS MARAVILLOSOS AÑOS (I)

Açò em recorda dIssabtes dinant a ca la meva àvia quan encara pujava a Sella només els caps de setmana, al sabor de la Casera de taronja -de la què, per cert, després d'haver fet una enquesta només se'n recorda el meu germà- i a l gat d'un bon amic al que li deien "poti-poti" . També van assentar l'expressió "ser un gallofa" , Zas,zas, zas, lanzarayos! jejeje!.Aiii!. Tinc més sèries d'aquestes en la recàmara, ja aniré posant-ne.

Grinderman - Electric Alice (Video)

Video promocional de la cançó. L'ambient defineix prou quin és, a grans trets, l'estil de Nick Cave.

Grinderman - Depth Charge Ethel (Treacle Sessions)

Videdo gravat a l'estudi.Sembla "d'abans",no? el del bigotillo al teclat que canta és Nick Cave.

GRINDERMAN: Perdona Nick

Fa unes quantes entrades, quan parlava de PJ Harvey,vaig dir que va mantenir una relació amb Nick Cave, al què jo no li trobava trellat... Rectifique, era a un disc de Nick Cave al que no li trobava trellat. la resta, que he anat escoltant un per un i ben poc a poc són prou bons, però no vénen al cas...Nick Cave és conegut per haver format una banda que, en prinicipi i en Austràlia (que és on va nàixer en l'any 1957) es deien The boys next door i que, en l'any 1980 canviaren el nom per el de The Birthday Party i se n'anaren cap a Londres i la RFA. En l'any 1984 la banda se separa per problemes entre els membres (=alcool i drogaïna) i apareix amb The Bad Seeds, amb el nom Nick Cave & the Bad Seeds, atès que també fa actuacions en solitari i col·laboracions i composicions per a altres artistes. En l'any 91 se separa i se'n va a viure a Brasil. Trau dos discs més (Henry's Dream és per a mi, molt bo i Let Love In diuen que és el millor)en el 96 trau Murder Ballads, balades líriques que parlen sobre assassinats i en el qual canta dos temes amb dos de les que fóren nóvies seues ; PJ Harvey i Kylie Minogue. Per a mí, és un disc absolutament prescindible( és el que vaig escoltar i al que no li trobava trellat), però no deixa de ser curiós...

En la dècada del 2000 canvia de rotllo; deixa la "foscor" de les seues composicions i comença a cantar amb piano i trau tres discs més, un d'ells doble, amb una bona acollida entre el públic i la críticaq. Finalment, l'any 2007 forma Grinderman. Un projecte paral·lel amb tres músics dels Bad Seeds, que és més blues i rock i menys "lirisme" i el 2008 trau Dig! Lazarous, Dig! amb els Bad Seeds, disc amb influe`ncies clares de Grinderman. Bé, com podeu veure és un artista, mooolt prolífic, que sembla canviar d'estil sense acabar de fer-ho...no séa mi el disc de Grinderman m'ha agradat prou ( és un poc "cançons de perdedor perdut") més amunt van dos vídeos. Com ja he dit abans, he de rectificar, Nick Cave està molt bé...

Dig Lazarous, Dig: http://www.megaupload.com/?d=CYCS

Grinderman: http://www.megaupload.com/?d=EO9NV69B

LA QÜESTIÓ: PORCS I PERSONES

Totes les setmanes apareix al diari alguna notícia que m'encabrona especialment.Aquesta setmana havia proposat no fer-me mala sang i, vés per on, llegint un article de la setmana passada , "he despertado el tigre que hay en mí":http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Novartis/ofrecera/gratis/paises/pobres/vacuna/nueva/gripe/elpepusoc/20090615elpepusoc_3/Tes

Resulta que una empresa farmacéutica anomenada Novartis diu que no distribuirà de bades cap de les seves vacunes contra la grip A entre els països del mal anomenat Tercer món (quan algú trobe el segon que avise, perquè el primer ja sabem on està). La qüestió és que hi ha empreses que ja han anunciat que distribuiran un 10% de la producció de manera gratuïta o un determinat número de vacunes... que ja és "algo". La qüestió és que la meva reacció ha estat la mateixa que quan veig el que "costa" un jugador de fútbol; m'he dit :"puto negoci", i ho és, però és que en aquest negoci és barregen els porcs i les persones,i em sembla fastigosament "metafòric".

En el negoci hi han persones què no poden pagar la vacuna i si no els arriba, adéu i prou, les farmacéutiques mentrestant, investigaran per amillorar la nostra calitat de vida, a alguna li sabrà mal i donarà una part del que produeix per a quedar bé, clar, però un poc si que ajuda, si. De moment ningú ha parlat de tancar granjes de porcs o d'evitar que la malaltia s'escampe ( es parla de mantenir la pandèmia, que s'ha escampat inevitablement), el que si ens ha quedat del tot clar és que el que acabarà amb la pandèmia és la pasta (per a comprar vacunes) i res més. Problemes de salut i sol·lucions en mans d'un mateix ésser: el porc, que resulta que de vegades muta i es fa de la Junta Directiva d'alguna farmaceútica, i és que als porcs (uns i altres) els sobren les vacunes. Preocupant i interessant al mateix temps...

LA MARAVILLOSA VIDA BREVE DE OSCAR WAO

Aquesta setmana, llibre + música. La maravillosa vida breve de Oscar Wao tracta la història d'Oscar, un dominicà que viu als EUA i que és de tot menys un "latin lover". I és que a Oscar li flipen els jocs de rol, els còmics, les pel·lícules i els llibres de ciència ficció i té dos problemes que el fan sentir-se distint de la resta de la "comunitat dominicana" a la qual vol pertànyer; s'enamora de seguida i és verge...D'altra banda tenim la història de sa mare abans que arribara als EUA, que si la conte, destripe la novel·la, i no és plan. Oscar està deprimit i a la Universitat coneix un xic ( que serà el novio de sa germana) i comencem a aprofondir en la seva vida, les seves coses... entre una història i l'altra tenim a sa germana. Les històries d'aquestes tres generacions de dominicans ténen un element comu, el Fukú, que és una paraula que significa maledicció, mala sort.

El lllibre va rebre el premi Pullitzer l'any 2007 i l'ha escrit un dominicà que viu als EUA. M'agrada prou com parla de la societat dominicana ( he descobert la història de Trujillo, un dels més porcs dictadors d'Amèrica, tractada amb cert "humor") i com tracta el tema dels "perdedors", gent que no es capaç de tenir una imatge pròpia consistent (el protagonista n'és l'exemple) i la visió d'aquesta gent, a més de com engantxa les tres històries i el desenllaç, bon llibre i absolutament recomanable.

Aviador Dro - Nuclear Si 1983

En ple debat sobre si s'ha de tancar la central nuclear de Garonya, allà va un video per a convéncer del que cal,jejeje

Tokyo Ska Paradise Orchestra Jungle Boogie

nyas coca, igualet que mig any enmig la plaça però en japonés!

GROUNDATION - " Head Strong "

En directe sónen prou bé. Al loro amb la poca pinta de "rastafari" del col·lega que canta. Eso són dels EUA (què´és com si foren del EEUU o dels USA però en valencià,jeje)

GROUNDATION ( Weak heart )

Està cnçó és molt bóona!

Get Up Edina - Desmond Dekker

Al video no apareix res més que la portada de Trojan Recors, però vull que sentiu la gravació original, de l'any 1968. Proveu a sentir-la només alçar-vos del llit, a mi m'al·legra el dia, que voleu que vos diga...

CALYPSO SONG

Directament des de la un a platja de Jamaica! Açò és Calipso. Més "estiuenc" no pot ser ( al loro amb el pardalet que sóna per ahi)...