FARTERA

 

Quan un s’afarta de menjar,ja no pot més, ha engolit en una quantitat excessiva. El fet d’afartar-se s’anomena fartanera. Hi ha un poble d’irreductibles rascafites on ho anomenem fartera. La fartera provocada per haver menjat molt és un sentiment aclaparant, sembla que anem a vomitar, no ens podem quasi menejar i de vegades, és tant l’excés que ni sopem i ens passem gran part del dia amb mal de panxa.

El que jo anomene fartera emocional és una sensació més o menys semblant. Veure al teu voltant coses que no t’agraden de manera excessiva i repetitiva -determinades actituds, gestos envers els altres, ofenses i ràbia malentesa, injustícies quotidianes,etc- fa que digues prou, que no et pugues menejar, que preferisques aturar-te una estona amb mal de cap i eixe zum-zum de  la cascada de sentiments, pensaments,sensacions i reaccions que et provoca la fartera.

Aquesta fartera pot resultar totalment invisible, l’individu que la pateix pot estar-ne absolutament assabentat de la seva existència i no exterioritzar-la. Les  reaccions a aquest tipus de fartera que jo he experimentat han anat des del silenci i el passotisme més absolut – una mena de per a què- a un estat d’indignació –una mena de serà possible? Em cague en (subjecte animat o inanimat a escollir)-. Amb els anys i l’arribada de la calma i “el trellat”, l’estat d’indignació ha esdevingut “calma tensa”-una mena de conta tres abans de reaccionar, per la pau mundial!-. I d’aquesta manera, com diu la preciosèrrima cançó cims i abismes hempujat...fins una sèrie de situacions encadenades que han fet aparèixer de nou la fartera i una nova i curiosa reacció: la combinació de les tres anteriors, és a dir, la barreja del per a què? el serà possible? i el conta tres que m’han fet adonar-me que estic fart d’un munt de coses les quals simplement les he de soltar o canviar perquè  estan  fent que el zum-zum  em lleve ja la son.

Amb aquesta entrada s’acaba LA PENYA ESTÀ FATAL –un dels per a què?- . Jo m’he divertit, que és del que es tractava. A les personetes del senyor que heu llegit les entrades i heu fet comentaris, gràcies, encantat d’haver compartit espai de reflexió/indignació/bizarrisme amb vosaltres,ens opinem per la blogosfera/ens veem pel carrer. Als que heu entrat a esquadrinyar i no vos ha agradat, vos ho dic en anglés; cowards. I als que vos ha semblat una poca merda, recordeu el missatge que ens ha ofert a la humanitat la gran pensadora/diputada/filla de Fabra, i recordeu també que “cometí un error del que no me siento honrado” són paraules que un retor no ha de dir sense presència d'un micro i/o/u  un advocat...

 

He pensat dedicar-me al submarinisme una temporadeta, tal volta torne amb alguna cosa diferent.