14 d’abril del 2009

ABRIL


S’apaga la llum.
I de sobte...es trenca l’abril.
El mirall ja no hi és.
Una vegada més, tu front a tu mateixa.
Per què?. No pot ser, d’on venia jo?
sons, paraules, llocs...
Se t’ha trencat l’abril.
I no el pots apanyar.
Els moments passen i tal volta tornen.
Tornen.Tornen...
I els minuts venen i van i van i venen
La pluja no s’atura, i és que, estem en primavera, no?.
I torna a ploure però hui ja no és dimecres, ahir era divendres,
però com s’ha fet tan tard?
Inconnexió, desconnexió ... i una vegada més, bloqueig.
I de sobte...el bac arriba amb els silencis.
Gestos i rialles que tal volta, siguen l’adéu definitiu al voltant.
Gemecs i plors desconcertats supuren realitat a través de la finestra.
Saps que no, que l’abril no se’n fuig,
només s’ha trencat i hi ha alguna cosa que no et deixa apanyar-lo.
S’encén la llum.

1 comentarios:

Àngels ha dit...

Qui sap...
si la llum encesa, eixa que deixa vore i tocar tot allò que ens envolta...
si eixe raig que apareix darrere del nuvol quan, després de la pluja, ens dona treva la tempesta...
si el far que gira davant nostre per mostar-nos el camí en la nit fosca de la mar sense estreles...
Qui sap... si ahi està la cola per poder apanyar el nostre abril. Eixe abril que tots hem tingut en algun moment.