14 de setembre del 2011

SABER IDIOMES


És curiós com els éssers humans que dominem més d'un idioma entrem en converses del tipus "jo sé/domine aquest idioma" quan algú ens pregunta  o quan apareix aquest tema en alguna conversa. En l'escola d'idiomes, aquestes converses prenen un tó del tipus "pos jo més que tú" de manera pseudo-involuntària que sovint té conseqüències nefastes. M'explique amb un cas real.
Per circumstàncies que no venen al cas resulta que sóc bilingüe valencià-castellà, domine prou bé el francés i soporte ben poc els acudits imbècils al respecte, a més, puc mantenir converses bàsiques en alemany  i italià -aquestes encara més bàsiques, només l'he estudiat un any-. No cal que diga que m'agraden els idiomes i que, mentres puga, no pense fartar-me d'estudiar-ne, tot i que no els utilitze en la vida professional. Quant a l'anglés només l'he estudiat dos anys ( a l'escola i l'institut tenia francés llengua estrangera), però continuaré (algun dia). Sovint, quan entre en converses com les què acabe d'esmentar, he de soportar el comentari estelar: "però anglés no en saps, no?". Supose que la resta és brossa...
Fa dos dies, vaig sentir una conversa entre la gent que hi havia darrere de mi esperant a matricular-se a l'escola d'idiomes que se m'ha quedat gravada i em va fer bullir la sang. La  reproduisc en "versió original":

Xica sabuda1: Yo es que en Albacete trabajaba en un instituto bilingüe, y claro, tienes que tener por lo menos el "first certificate" para dar clases en inglés. ¿Aquí hay institutos bilingües?
Xica sabuda 2: Aquí están en fase experimental, pero hay.
Xica sabuda 1: En Castilla la Mancha hay mogollón. Yo me voy a apuntar a la prueba de nivel de inglés porque para oposiciones te da puntos tener el nivel avanzado, pero claro, si no hay institutos bilingües... no sé si me interesa.
Sabudillo : Aquí el problema es el valenciano...
Nyas, coca!. Els instituts bilingües són experimentals i el problema és el valencià!.
En eixe moment, em truquen al mòbil, despenge (m'agrada "despenjar" mòbils) i parle amb el meu germà mentre Xica sabuda 1, Xica sabuda 2 i Sabudillo  es miren i somriuen alhora que alcen les celles. Acabe la conversa amb mon germà, i quan isc de la sala de matriculació, m'acomiade d'ells amb un "adéu", que ha semblat afectar fins i tot el meu sentit del gust, perquè tenia sabor a glòria bendita.
Em pregunte de quin "institut en fase experimental"  han eixit aquestos éssers humans i recorde les paraules del profeta Miguel Àngel: "no hi han palmeres, però hi ha cada dàtil!"





4 comentarios:

Josep ha dit...

«O sea, es que el inglés es genial saes, pero el valenciano qué engorro, no? buff»

Gent com eixa són el problema.

Les converses en la cua de l'EOI són bastant interessants (com que tens temps de parlar...). La que he tingut jo ha sigut més agradable. Per cert, tots els anys em pregunten el mateix: ¿Y el examen de valenciano es fácil?

Josep V. ha dit...

Jo enguany he començat amb el gallec, o, dit d'una altra manera, amb el "problema" (que ja no ho és tant perquè se l'estan carregant) als instituts a Galícia.

Morning Star ha dit...

Uf!

l'Aguaitador ha dit...

Habies d'haver dit que ací tots els colegis i instituts de línia en valencià son bilingües.Que podia fer classes de "Educació per a la ciutadania" si aprobava.