10 de gener de 2011

EL GUAYÓN

Tothom  en té un d’aquestos prop. Bé siga a l’oficina, entre els vostres coneguts i en el pitjor dels casos, entre els vostres amics. Sembla un ésser humà simpàtic i graciós, podria ser fins i tot un veí. De sobte, arriba el dia clau: anem-nos-en a sopar, ho passarem bé i ens prendrem uns colpets. Tornem prompte. “Tornem prompte” és una frasse comparable a “te pondrás bien” que és el què li diuen als soldats ferits de mort o els policies que es dessagnen en les sèries americanes. Tothom sap quin és el final.

No vols anar però acabes anant. El sopar, bé. Almenys fins que el tema de conversa esdevé el futbol. No tinc res en contra del futbol, però fent una ullada al meu voltant sospite en que esdevindrà la nit en què tornem prompte. Del futbol als cotxes que té cadascú o el cunyat de cadascú o l’amic invisible de cadascú. Parlar de coses que no tinc i que no aspire a tenir em sembla de gent gomiosa. Vull dir, podem alabar les qualitats tècniques d’un vehícul fins la fartera extrema, no deixa de ser una conversa banal, però quan ja passem al “pos yo tenía un opel kaddet” o “el meu cunyat s’ha comprat un Honda Civic...” és símptoma de que estem entrant en alerta rotja. I no puc fugir, m’han portat a aquest lloc dos dels integrants del club dels “tornem prompte” als que  m’he afiliat. Comence a pensar seriosament en què significa “prompte”. Sempre em passa el mateix, em divertisca o no. M’ho he de fer mirar.

Efectivament, arribada l’hora de la barra i “los güisquises”. L’ésser humà que he esmentat abans fa la seva aparició. Que si “Praga es muy bonita pero la comida es una mierda” – m’impotarà molt a mi aixó!- , que si “Me voy a esquiar la semana que viene”- -genial!, però ningú t’ha preguntat res, conta',m com t'ho has passat quan tornes. Acte seguit, l’equip per esquiar que s'ha comprat i vol estrenar.-Estic a punt de cridar: Maaaaaaammmaaa!, quan ocorre el que l’afició estava esperant: comentaris sobre xiques i dones! (aplaudiments). Que si “mira esa que cara de guarra tiene” que si “a esa le metía de todo menos miedo”... Alguns menegen el cap fent gestos de negativa, altres es riuen i a més d’un no ens fa ni puta gràcia i passem d'aquest individu directament. Als primers els llança un: “seguro que tu no piensas lo mismo, ya”, als altres els segueix el rotllo i als últims ens diu alguna cosa com que “estaís viejunos”-si, el que tú digues, per sort hi ha gent que amb trenta un anys es dedica a mantenir l'adolescència... en fi-. Els dos companys de viatge decideixen “tornar prompte” a les 5 de la matinada, deixant al rei del club de la comèdia amb els seus seguidors.

A aquest ésser humà li he trobat una cançó que el defineix totalment. Jo crec que la van composar entre tots els que els quedaren:


6 comentarios:

maria ha dit...

jajajaja, malauradament els "guayóns" són una fauna molt estesa!Però són part de l'ecosistema nocturn i, per tant, necessaris per a l'equilibri :)

m'he rist molt!

Anònim ha dit...

hahaha, que bo. jo fuig d'eixos, como alma que lleva el diablo

Coralet

MEQUETREFE ha dit...

Si Maria, jo també pense que, tot i que no m'apanyen, són part de l'ecosistema nocturn i necessaris per a l'equilibri, encara que ells no en tenen massa, d'equilibri.
Coralet, el millor és fugir, tens raó.
Benvingudes les dos i gràcies pels comentaris.

David ha dit...

Estic completament d'acord, eixe tipus de persones són insufribles. Encara que sempre pots fer algun comentari per a deixar-los en evidència del tipo: "Eixe cotxe té el teu cunyat, però si els Opels no van cara a l'ire"

I acte seguit riure't per a que quede ben clar que no t'importa gens ni miqueta el cotxe que té el seu cunyat, no siga cas que s'ho prenga seriosament i s'enfade...

Àngels ha dit...

molt encertada la frase de: "hi ha gent que amb trenta un anys es dedica a mantenir l'adolescència"... si, hi ha gent que te per norma el "happy-flowrisme"... però la vida es mes que això.

MEQUETREFE ha dit...

David, benvingut al contenidor de paranoies.
La mesura que dius no l'havia pensada, si me'l torne a trobar, adjudicada,hehehe.
Àngels, si que n'hi han prou persones ja "granaetes" amb actitud prou adolescent, si.
I per sort que com tu dius la vida és més que aixó.