23 de gener del 2012

EH TIO, QUE ÉS DIUMENGE!

M’agraden els diumenges pel matí. No tant com l'olor del napalm, però quasi. De vegades, baixe al bar que hi ha a la porta de casa i prenc un cafenet amb algun parroquià o tranquil•lament , sense que ningú em destorbe. Aquest diumenge, el meu véi i jo estàvem jugant a un joc que s’assembla a les dames quan  ha aparegut ell. Per motius de confidencialitat l’anomenarem “cap de capoll”, d’ara endavant CDC.
CDC apareix amb la seva dona, un matrimoni i un xiquet de huit o nou anys. Seuen a desdejunar  a la taula que hi ha al nostre costat. El xiquet està jugant amb un mòbil. CDC s’alça i es disposa a comprar el diari, pregunta quin diari compra per a no comprar-ne dos i compartir-lo amb els altres, cosa que em sembla curiosa i extremadament pràctica alhora. Finalment es decideix  per –literalment-“El País, por supuesto” amb un bon crit absolutament innecessari. A continuació, torna a taula i , en comptes de gaudir d’una magnífic matí de diumenge, procedeix a comentar amb els altres tres éssers humans les notícies/desgràcies que  passen pel món,-res de nou a aquest costat del Mississipi – .Després de comentar que “o sea, primero matan al cerdo, luego el cura bendice a los animales y luego se lo comen” en un tó de “qué bárbaros” continuen xerrant fins que arriben al punt on suposadament llig una pancarta que apareix en una foto de la manifestació que va haver contra les retallades en educació; la pancarta posa “per un ensenyament en valencià” i CDC torna a cridar: “¿por qué me tienen que obligar a hablar en valenciano?”... el  café comença a sentar-me mal i intente ignorar-lo, però és que després va llegir no sé quina merda sobre la successió del PSOE i el col•lega  li comenta que Carme Chacón, on estaria “de puta madre” és en Alicante, en el cuartel de Rabassa dando órdenes...les dues dones no diuen res i CDC afegeix no sé quin comentari sobre que ja que els militars van aconseguir “quadrar-se davant d’ella quan estava embarassada...  .
El cafè està esdevenint ganes de cagar i em pregunte si em petejaré prompte, i si ho faré en castellà o en valencià, en els militars o davant la Chacón, a més de que,de vegades, pense que la imatge del xiquet jugant al mòbil mentres els adults diuen imbecilades és una grandíssima metàfora del món modern, però m’he de  concentrar en la partida...
Una estoneta després la mare li diu al xiquet “se te va a fundir el cerebro de tanto jugar a la maquinita” i CDC li solta “qué va, seguro qua acaba siendo un buen filósofo”. El xiquet ni els mira, jo acabe la partida i enfile ràpidament cap al retrete més pròxim. Ho han aconseguit. Visca CDC i el diari.
Pobre xiquet.

4 comentarios:

Àngels ha dit...

Així ens va...
El dissabte, després de la manifestació, tornant cap a la parada del TRAM, ens vam creuar amb tres tios amb pinta de pseudo-snobs i un em va dir "fuera sueldos vitalicios"...
Em vaig quedar tan de pedra que no vaig ser capaç de contestar res, tan sols de pensar en quin super-cole-privado de la capi estudiarien els seus fills i com de mal poden arribar a fer els nostres "no" manipulats mitjans de comunicació.

Àngels ha dit...

Ah, i es que el tio m'ho amolla a mi. Que ni soc mestra, ni funcionaria, ni tinc fills... i vaig anar a la manifestació.
:(

Morning Star ha dit...

Fan ganes de contestar a eixa gent, tot i que jo no m'atreviria.

L'única cosa positiva que es pot traure d'eixa situació és un poc més de coneixement de "cóm està el pati", que com dius (a banda de que està fatal):
"la imatge del xiquet jugant al mòbil mentres els adults diuen imbecilades és una grandíssima metàfora del món modern".

MEQUETREFE ha dit...

A mi el que em sembla "una maniobra fantàstica" del discurs dels polítics és comentaris del tipus "tu no et queixes que almenys tens un sou!"... o siga, la idea no és que tothom tinga un sou i puga viure bé; la idea és "jo estic putejat i sobrevivint, tú també hauríes d'estar-ne"... els quals, per cert són de l'estil "una mili es lo que os hace falta".
Tarambanes com els d'aquesta conversa són els que es consideren "progressistes"-que no d'esquerra, cosa que els sóna a comunisme, of course- o "socialdemòcrates", quan, veritablement, no són més que tertulians; xarren i critiquen sense aportar absolutament res, deixant la "política" per als "polítics" i posant una papereta cada quatre anys. D'aquesta manera,amb gent com aquestos, no m'estranya que tinguem el que tenim...