Casos i coses
Amb aquesta prou.Una de les primeres gravacions.Després dels videos jo no sabria si dir Gabriela i Rodrigo més que Rodrigo i Gabriela, però bé...
Esta és d'ells. Sóna bastant "latina" a que si?. Amb la poca escenografia que gasten( no els en cal més), igual podrien tocar davant de 50.000 persones que a Sella enmig la plaça, tot és mirar-ho...
ES-PEC-TA-CU-LAR! La "intro" ja és total (un "chivataso"). Estos també porten 100kg de coca, però cap a Chicago. Els "rangers de Texas" que li diuen: Quien es tu hefe? i ell contesta: Yo no sé cantar! i l'agraïment final ja és...
Més explícit imposible. Bàsicament tracta d'una parella que torna d'Acapulco de viatge de noces amb "sien kilos de la fina" i els paresn "dies carros de federales". La maniobra que fan per fugir ja la vullguera haver fet Houdinni!
Mèxic també té perles musicals com aquesta. Cançoneta apegalosa del tot amb estribillo pervers que, se m'ha quedat dins del cap:"castígame, sé que me he portado maaal. Diviértete sé que gosas y me gustaaaa".hahaha. Plastilina Mosh és un dels grups mexicans més internacionals. Esta cançó no sé com definir-la...
Pa cagate i no torcate! . La véu en off és apocalíptica total!. Atents/es al retor i amb el venedor de ninots!. El testimoni de la xiqueta que diu que li posa menjar al ninot i li desapareix ja és l'ancabose (tata, fes-t'ho mirar, igual tens lladres en casa).
Els cosins mexicans d'Iker Jiménez fan un programa que es diu "extranormal" i que, al contrari del queesteu pensant,no parla de premsa rosa...Jo no sé qui està pitjor, si "el tio Anastasio Santana" que les va posar, cite textualment: "para espantar del espanto al espíritu" o els que fan dues hores de barqueta fins la casa per veure açò...
Any 2003. En un corral de Sella de cuyo nombre "no puedo" acordarme. Divendre 04:30 a.m. Puuuf!. Quan estavem pensant si anar cap a casa o no, algú encén la tele... i apareix este crit a la "modernitat" amb estrofes com: Yo no salgo nunca, la noche me parece de gente chunga ( ell) pues tú si que sales que estabas en la rave del balcón de Álex (ella). Úna autèntica conversa moderna ( o modern talking) . Un any després em regalaven el cd... I enguany, aquest grup més "la monja enana" han actuat ni més ni menys en la Plaça de Mèxic , on caben molts mils d'espectadors (mes d'un centenar) i han triomfat. Si és que la penya estàfatal!!
No podem deixar que passe l'estiu sense la mervellosa cançó de l'estiu. Esta és de l'època del "aquí no hay playa" pero en Argentina. És de pel·li d'Eddie Murphy ( de les d'abans). Per cert, un gallifante per a que entenga què diu el que canta...
Un himne. Al loro amb la lletra: "... se m'emporta el riu i no t'he dit adéu...". Tros de cançó. El disc: Si els dits fóssin xilòfons, el grup, Mazoni. El video no sé d'on ha eixit, però la cançó és B-R-U-T-A-L.
Que passa amb la punyetera grip del porc? Penje un documental (9 minuts 50) que ofereix dades prou interessants (sobre tot per als amants de la conspiranòia, que és la suma de la conspiració més paranòia).
Pensant en què posar per a fer l'enquesta aquesta setmana m'ha vingut al cap aquesta escena, què és tota una metàfora del "món independentista"...
Açò em recorda dIssabtes dinant a ca la meva àvia quan encara pujava a Sella només els caps de setmana, al sabor de la Casera de taronja -de la què, per cert, després d'haver fet una enquesta només se'n recorda el meu germà- i a l gat d'un bon amic al que li deien "poti-poti" . També van assentar l'expressió "ser un gallofa" , Zas,zas, zas, lanzarayos! jejeje!.Aiii!. Tinc més sèries d'aquestes en la recàmara, ja aniré posant-ne.
Video promocional de la cançó. L'ambient defineix prou quin és, a grans trets, l'estil de Nick Cave.
Videdo gravat a l'estudi.Sembla "d'abans",no? el del bigotillo al teclat que canta és Nick Cave.
En ple debat sobre si s'ha de tancar la central nuclear de Garonya, allà va un video per a convéncer del que cal,jejeje
nyas coca, igualet que mig any enmig la plaça però en japonés!
En directe sónen prou bé. Al loro amb la poca pinta de "rastafari" del col·lega que canta. Eso són dels EUA (què´és com si foren del EEUU o dels USA però en valencià,jeje)
Al video no apareix res més que la portada de Trojan Recors, però vull que sentiu la gravació original, de l'any 1968. Proveu a sentir-la només alçar-vos del llit, a mi m'al·legra el dia, que voleu que vos diga...
Directament des de la un a platja de Jamaica! Açò és Calipso. Més "estiuenc" no pot ser ( al loro amb el pardalet que sóna per ahi)...
No sé com se m'havien passat aquestos dos! Ben rebé podrien ser membres d'honor d'aquest blog! com estava la penya!
.... ai, està cançó, em porta molts records. El vídeo no és l'original, però pròximament faré una entrada d'aquest gran grup, 80's total (la cançó és del 81!).
Per a finalitzar esta setmana de ball, unes quantes coreografies que ja vullguera el mateix Natxo Duato.
Mayor Forella (que no l' orella major, per què no atén, no escolta ni a pataes este!): "Europa és molt important i vosaltres a Espanya ho esteu fent com el cul"
López Aguilar (que per cert, té dos còmics publicats que fan burla dels polítics!!): "Europa és molt important i vosaltres a Espanya ho feieu com el cul.
Willy Meier (el d'Esquerra Unida, que igual que Teruel, existe): "Europa, que és molt important ,no respecta el poble palestí, i vosaltres a Espanya ho heu fet com el cul".
El d'ERC, de "cuyo nombre no puedo acordarme": "Catalunya és important en Europa, que és prou important,visca el Barça, en Catalunya ho hem fet millor".
La pregunta és:
Hui va de balls la cosa, no sé si haureu vist a alguns individus "ballant ska" amb una coreografia partucularment espasmòdica... paparruchas, ací va tot un tractat de com es balla ska, que, per cert no deixa de ser espasmòdic, però és mooolt autèntic; rebutjeu qualsevol imitació...
El vídeo no és l'original ni l'oficial, però el só és prou bó i la cançó és molt però que mooolt gran!. Després dels immortals i sempre presents Joy Division , va aquesta cançó, no crec que calga parlar de Pink Floyd. Tampoc és que "em maten" però aquesta cançó...
No sé si heu vist este video. És prou graciós. Moby potser mereix una entrada a banda.
Espanya és el que té, anem escampant folklore per tot arreu!!
Tot un himne (video de l'any 80 del segle passat)! :
"...Me miro en el espejo y sou feliz
y no pienso nunca en nadie más que en mí
leo ilbros que no entiendo más que yo
oigo cintas que he grabado con mi voz
Encerrado en mi casa, todo me da igual
ya no necesito a nadie, no saldré jamás
y me baño en agua fría sin parar
y me corto con cuchillas de afeitar
me tumbo en el suelo de mi habitación
y veo mi cuerpo en descomposición.
Encerrado....
ahora soy independiente, ya no necesito gente,
ya soy autosuficiente al fin...
LA PENYA ESTA(VA) FATAL!!!
La meva cançó preferida. En acústic perd prou. Quant als "motxos" al cap, sense comentaris...
-"me cree eco y abismo, pensando. Me multipliqué profundizándome".
-"Cuanto más diferente de mí es alguien, más real me parece, porque depende menos de mi subjetividad. Y es por eso por lo que mi estudio atento y constante se dirige a esa misma humanidad vulgar que me repugna y de la que me siento distante".
-"A mí, cuando veo un muerto, la muerte me parece una partida. El cadáver me da la impresión de un traje abandonado. Alguien se fue y no necesitó llevar aquel traje que había vestido"
-"Es humano quereer lo que necesitamos, es humano desear lo que no necesitamos pero nos resulta deseable. Lo que es ya enfermedad es desear con igual intensidad lo que es necesario y lo que es deseable, y sufrir por no ser perfectos como si se sufriera por no tener pan. No se puede comer un bollo sin perderlo"
-"Vivo en el presente.El futuro lo desconozco. El pasado ya no lo tengo"
-"Conformarse es someterse y vencer es conformarse, ser vencido. Por eso toda victoria es una grosería. Los vencedores pierden siempre todas las cualidades de desaliento con el presente que los llevaron a la lucha que les dio la victoria. Quedan satisfechos, y satisfecho sólo puede estar aquel que se conforma,el que no tiene mentalidad de vencedor. Sólo vence el que nada consigue nunca. Sólo es fuerte quien siempre se desanima. "
-"... El onanista es abyecto, pero, en rigurosa verdad, el onanista es la perfecta expresión lógica del sentimiento amoroso. Es el único que no disfraza ni engaña".
-"la noche es tan vieja que ya nada se oye"
-"Mi orgullo lapidado por ciegos y mi ilusión pisoteada por mendigos".
Aquest llibre va començar a escriure's en 1913 i no es va acabar . I és simplement un recull d'impressions de Pessoa per mig del protagonista "tenedor de libros" ( =contable ) de Lisboa. Escrit en el que s'anomena prosa poètica, és un llibre per a llegir-lo moolt poc a poc i pensar... està molt bé. No és molt recomanable llegir-lo si aneu un poc fluixos d'estat anímic.